Cervera, testimoni històric i artístic

Activitats: Patrimoni històric, artístic i tradicional

Especialitats: Aquelarre i la Passió

Una mica més: Pobles i gastronomia

Ubicació: Comarca de la Segarra, Província de Lleida, Catalunya

Al bell mig de la comarca de la Segarra trobem una de les ciutats amb un testimoni històric i artístic enorme. Al llarg de la història, Cervera ha viscut i, fins i tot, protagonitzat alguns dels fets que han sigut transcendentals per la història de Catalunya.

La ciutat està damunt d’un turó, la principal característica que l’ha fet única i ha provocat que sigui una estructura de ciutat difícilment igualable amb carrers estrets, barris en pendent i carrers coberts. Si a la seva situació privilegiada li sumem la construcció d’una muralla fa que fos un de les fortaleses defensives importants i actualment conservades.

Segons antics documents, el terme de Cervera apareix per primer cop al segle XI i prové del llatí Cervaria, terra de cérvols. Per aquest motiu l’escut de la ciutat rendeix homenatge a aquest origen i mostra dos cérvols juntament amb la Senyera.

Pinzellada d’història

Segons la Gran Enciclopèdia catalana, l’any 1026 tres famílies es van establir al que avui coneixem com a Cervera. Anys més tard, els comptes de Barcelona es van adjudicar les terres ocupant el territori perquè les terres de la Catalunya Central i, en especial, la Segarra eren en una zona fronteres del domini cristià i el musulmà. Així va sorgir la primera fortalesa. El títol del municipi se li va atorgar a Cervera el 1182, un cop la ciutat va ser reconquistada pels musulmans.

L’any 1149, es va determinar la frontera occidental de Catalunya a Lleida. Així Cervera va créixer ràpidament amb cases adossades a la muralla. Els habitants s’havien alliberat dels senyors feudals i, amb l’ajuda dels privilegis reials, es va organitzar la Confraria (1182), el Consolat i el 1267, la Paeria.

Cervera s’anava constituint any rere any com a ciutat fins a rebre el títol de “ciutat” de mans del rei Felip V. Durant el 1700-1715 va tenir lloc la Guerra de Successió espanyola. Cervera a diferència de la majoria de Catalunya es va posicionar a favor de Felip V i en contra de Carles d’Àustria.  Quan el borbó Felip V va guanyar, la ciutat va rebre molts privilegis com la Universitat de Cervera.

Josep Maria Llobet, historiador i exdirector de l’Arxiu d’Històric Comarcal de Cervera, justifica la posició de la ciutat respecte a la Guerra de Successió. [Àudio extret El lloc dels Fets, TV3, el 29/05/2017 ]

El 1717, es trasllada la Universitat de Barcelona, focus de revoltes i conspiracions carlistes a la capital de la Segarra fins el 1842.

Cervera, viu història i art en cada edifici del nucli antic. Tant és així que la ciutat acull un conjunt de diferents estils arquitectònics i artístics com el barroc,el neoclàssic o el gòtic.

La Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera està molt a prop del centre i és un dels edificis més grans i imponents de la ciutat. La seva història sorgeix arrel de la Guerra de Successió entre Carles III, amb la majoria de suports a Catalunya, i Felip V representant Borbònic. El conflicte sorgeix arrel de la mort de Carles II sense descendència.

La seva creació data del 1717 i va ser promoguda pel rei borbònic Felip V, quan aquest mateix va suprimir la Universitat de Barcelona, l’Estudi General de Lleida i les universitats d’arreu del territori com Girona, Tarragona, Vic, Solsona i la Seu d’Urgell. Així el rei pretenia acabar amb qualsevol focus de resistència.

La construcció d’aquesta institució tenia dos objectius ben definits: castigar als universitaris que van posicionar en contra de Felip V durant la Guerra de Successió i evitar l’organització dels intel·lectuals a Barcelona. Cervera era una de les ciutats que donava suport a Felip V.

Els seus ideòlegs tècnics van ser Francesc Montagut iniciant les obres el 1718 i continuant-la Alexandre de Rez.

La façana principal dirigida per l’arquitecte barceloní Francesc Soriano data dels anys 1737 i 1745. És d’estil barroc i està feta de pedra amb decoració de bronze. Encara a dia d’avui es pot veure la placa honorífica dedicada al monarca amb una imatge religiosa. Als extrems s’emmarca la façana amb dos campanars coronats amb l’esfinx d’una àguila. Ja a l’interior podem trobar un estil menys imponent, d’estil neoclàssic, típic de construccions acadèmiques.

Finalment l’edifici va ser inaugurat l’any 1740 tot i que les obres van finalitzar el 1789. La Universitat disposava de facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis.

L’any 1842 va cedir totes les seves competències acadèmiques a la Universitat de Barcelona i així l’edifici es va destinar a diferents funcions com emmagatzematge, casernes i museu. Durant la Guerra Civil es va habilitat com a un camp de refugiats i hospital.

Què visitar?

Si sortim dels edificis i passegem pels carrers també podem veure conjunts únics i espectaculars com el Carrer Major, un carrer que serpenteja i en ell trobem grans edificis il·lustres de les ciutats i espectaculars cases molt ben conservades.

Pobles agregats

A la capital de la Segarra la rodegen una sèrie de pobles petits i pintorescs, típics de la Catalunya interior i de les terres de secà. Tot seguit us presentem una mostra d’aquest municipis petits i tranquils.

Castellnou d’Olugues

Poble crescut al voltant del castell que data del segle XI situat a dalt del turó. A l’interior es troben els sarcòfags de pedra pertanyents a dues famílies il·lustres al poble.

La Cardosa

Petita església medieval i un castell del segle XII a uns 5 kilòmetres de Cervera.

Montfalcó murallat

Poblet medieval sobre d’un turó. Antigament aquest poble no tenia cap edificació fora del seu mur perimetral.

Je suis un bloc de texte, cliquez sur le bouton \”éditer\” pour me modifier. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.

La festa seguia any rere any fins que es van mudar del carreró de les Bruixes a la plaça Major. El 1984 apareix el Mascle Cabró, una de les figures més representatives d’aquestes festes, i l’acompanyen un seguici de bruixes, diables, dracs i monstres. L’any 1995 es fa un salt important a nivell d’espectacle incorporant les intervencions pirotècniques amb la creació del grup de Diables de Cervera Carranquers. L’any 90 i els 2000 s’amplia l’oferta d’espectacle i s’incorporen grups musicals i diferents espectacles.

La Passió de Cervera

En dates religioses, les terres catalanes mostren els seus sentiments religiosos d’una manera molt artística. Moltes poblacions mostren aquests sentiments a través dels teatres i de representacions. La Passió és la representació per part dels veïns i veïnes de la ciutat d’escenes religioses de Jesucrist.

Cervera no és menys! Durant el mes de març i abril, la capital de la Segarra acull en el Gran Teatre de la Passió aquest espectacle que arriba a agrupar més de 300 actors. El teatre té un aforament de 2.000 espectadors i normalment queda petit.

Però l’obra de Cervera no és una obra qualsevol… Es tracta d’una de les més antigues d’Europa. Amb més de cinc segles d’antiguitat fan d’aquesta representació un espectacle únic. Davant aquesta importància històrica i social, l’any 1969, aquestes representacions es van declarar d’interès públic.

Gastronomia i begudes

Com a qualsevol racó de les terres catalanes, la gastronomia i la beguda formen part de la cultura en majúscules. Amb les influències de les terres de Lleida i de la Catalunya central, Cervera i la seva comarca ha aconseguit trenar una xarxa gastronòmica única i autèntica amb la base de la tradició i dels productes del camp.

Cervera es un pou de cultura i tradició, res no s’escapa! Gastronomia, història, cultura… tot té el seu lloc en aquesta terra lleidatana. No només ho diem nosaltres sinó que Cervera serà capital de la Cultura Catalana l’any 2019. Acosta’t a aquesta ciutat i descobreix els secrets i curiositats d’aquesta terra.

Si voleu més informació, consulteu al web del Centre d’Acollida Turística de Cervera.