
Aquesta tradició està profundament arrelada a la cultura catalana. Tot i que sembla estrany, l’heroi d’aquesta tradició és un tronc! No qualsevol, però un tronc!
Aquest troc s’anomena Tió de Nadal o simplement tió i s’aguanta sobre les seves quatre potes i va decorat amb ulls, nas, boca i barretina.
La tradició també existeix als Pirineus Orientals, a l’Occitània (Nadal soc) i a l’Aragó (Nadal tizón).
El Tió de Nadal es troba al menjador de la casa. Des de ben entrat el mes de desembre (abans era el dia 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció) abriguem el tió per tal que no tingui fred i li donem de menjar cada nit. L’objectiu és fer-lo sentir el més còmode possible per després fer-lo cagar regals.
Durant la revetlla de Nadal, la Nit de Nadal, els nens colpegen el tronc màgic cantant cançons populars. Les cançons supliquen que cagui regals. Els regals antigament eren petits objectes o llaminadures. També cagava torrons, nous, entre altres coses. Els regals eren petits ja que els grans regals s’esperaven a arribar fins el 5 de gener, el dia dels Reis Mags.
Quan passava el Nadal, el tronc tradicionalment es cremava a la llar de foc. Era el seu regal particular a la casa en ple mes de fred. Actualment es guarden i s’amaguen perquè els més petits només ho puguin viure per aquestes dates tan emocionants per ells. Aquesta tradició segueix mantenint-se en la majoria de cases de Catalunya i és una de les tradicions nadalenques catalanes més curioses i interessants.
Exemples de cançons del Tió de Nadal:
(Versió 1)
Caga tió,
Caga torró,
Avellanes i mató,
Si no cagues bé
Et daré un cop de bastó.
Caga tió!
(Versió 2)
Caga tió,
tió de Nadal
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons.
que són més bons!