Qui era Sant Jordi?
Sant Jordi era un cristià militar romà que va viure durant el segle IV. Va ser martiritzat per haver resistit a l’emperador Diocleciano durant la gran persecució (última repressió del cristianisme). Aquest acte, entre d’altres històries i llegendes, li va merèixer el culte de la relgió cristiana i es va convertir en el patró de Catalunya el segle XV.
Sant Jordi és molt popular a Catalunya. És la festa celebrada el 23 d’abril, que combina la cultura catalana i les relacions amoroses.
Aquesta data, els carrers i les rambles, s’omplen per la multitud de persones que s’acosten a l’estant de llibres i de roses, buscant un regal per la seva mitja taronja tot i que també es fan presents a familiars i amics. Des de Tarragona, passant per Barcelona, Girona, Figueres o Perpinyà, tota Catalunya es troba en un moment màgic i cultural en honor al patró.
La tradició és que els homes donen una rosa a les dones, en moltes ocasions a la seva estimada mostrant el seu amor (tradició medieval). A canvi, les dones donen un llibre als homes. Actualment, es regalen roses i llibres independentment del sexe de la teva parella.
Però, d’on ve aquesta tradició?
Primera explicació: la llegenda de Sant Jordi i el Drac
Hi havia una vegada, en el regne de Montblanc, una princesa, un cavaller i un drac.
El drac va atemorir a la regió per devorar tot el que estava en el seu camí. Per calmar la seva fúria, els habitants van decidir portar tots els dies una persona escollida per sorteig com a ofrena del drac. Va arribar el dia que li va tocar a la filla del rei!
Va ser llavors quan el cavaller valent, Sant Jordi, va mostrar la seva valentia i va decidir salvar la princesa. Després d’una lluita ferotge, va matar el drac fent que la sang caigués a la terra. De la terra roja en van sortir meravelloses roses.
Des de llavors, la tradició catalana és que els homes ofereixen una rosa vermella com a regal a les seves estimades.
La llegenda de Sant Jordi va ser escrita en el segle XIII per Santiago de Tourbillon en la seva obra “La llei daurada”.
Segona explicació: pels menys somiadors, aquesta tradició és una vella costum medieval
Durant l’Edat Mitjana es celebraven les festes cortesanes i cavalleresques en les que participaven els estrats superiors de la societat. En 1456, les Corts Catalanes (cos legislatiu del Principat de Catalunya) va decretar el caràcter oficial de la festa de Sant Jordi.
Des d’aleshores, cada any per Sant Jordi, el Palau de la Generealitat de Catalunya estava guarnit amb guirlandes de roses i els “cavallers de Sant Jordi” cobrien a les dones nobles catalanes de roses vermelles. Va ser en aquest moment en què la tradició d’oferir roses a les dones nascudes el dia de Sant Jordi, a totes les parts de la Península Ibèrica, però especialment a la regió catalana.
I per què rebem llibres?
A part de la simbologia amorosa, Sant Jordi s’ha convertit mica en mica en un símbol de la identitat catalana.
L’any 1926, l’escriptor i editor espanyol Vicent Clavel Andrés va proposar als llibreters de Barcelona organitzar una festa per donar suport a la lectura i a la cultura catalana. Així és com va néixer la fira del llibre de Barcelona. La primera dat va ser el 7 d’octubre, posteriorment es va canviar el 23 d’abril per homenejar l’escriptor més famós d’Espanya, enterrat el 23 d’abril de 1616: Miguel de Cervantes.
Aquesta data, 23 d’abril, també commemora la mort d’un altre geni de la literatura mundial: Shakespeare. Probablement és per aquesta raó que la UNESCO va decidir l’any 1995 fer del 23 d’abril el Dia Mundial del Llibre i el Dret d’Autor fent universal aquesta tradició catalana.